Esteu aquí: Inici Web del riu Segre Informació general
Accions del document

Informació general

Per suport Darrera modificació 04-08-2015 09:28

 

Informació general El riu Segre al seu pas per Lleida Punts singulars
Recursos didàctics Propostes lúdiques

 

INFORMACIÓ TÈCNICA DE LA CONCA DEL RIU SEGRE

 Inici   

 


2 - Climatologia

3 - Litologia

4 - Hidrologia

5 - Infrastructures hidràuliques al Segre i afluents

      5.1 - Embassaments

      5.2 - Canals

6 - Geomorfologia

      6.1 - Curs alt

      6.2 - Curs mig

      6.3 - Curs baix

7 - Ecologia fluvial

informacio tecnica de la conca
 

 

1 - Presentació del riu Segre

Naixement:

Vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, a la Cerdenya francesa.

Longitud:

265km

Desembocadura:

Al riu Ebre, a l'alçada de Mequinensa.

Règim fluvial:

Riu mediterrani nival de trancisió nivo-pluvial.

Embassaments:

Escales, Canelles, Santa Ana, Talarn, Terradets, Camarasa, Oliana, Rialb.

Canals:

Aragó-Catalunya, Pinyana, Urgell, auxiliar Urgell, Segarra-Garrigues.  

Descripció:

La conca del riu Segre, amb una superfície de 21.922km² (744.277,3ha), és la més gran i important de Catalunya. Abasta també territori francès (452km²) i andorrà (445km²).

La conca del Segre està formada per la capçalera (Pirineu oriental), el tram de pre-pirineu,  i el tram de depressió central catalana (la plana de Lleida), la qual constitueix l’extrem oriental de la Depressió de l’Ebre.

El riu Segre neix a  una cota entre 2.400 i 2.500 m, al Circ de la Culassa, situat a la vessant septentrional del Pic del Segre (2.844 m), al terme municipal de Lló (Alta Cerdanya Francesa). Per tant, es tracta d’un riu amb vocació atlàntica que entra a Espanya per l’enclavament de Llívia (Girona) i, després de tornar a passar per territori francès, entra per Puigcerdà amb un cabal d’uns 7m³/s.

Seguidament, i havent travessat el congost de Martinet, el riu arriba a La Seu d’Urgell, on rep les aigües del riu Valira procedent d’Andorra. En aquest punt, el cabal creix fins a uns 22m³/s.

Direcció al Pla de Sant Tirs, el Segre travessa el congost de Trespons i les grans serres transversals: la serra d’Ares i el Montsec de Tost. S’endinsa en el congost dels Esplovins fins arribar a Organyà amb un cabal de 30m³/s.

Riu avall, abans d’arribar a Coll de Nargó, el Segre s’atura a l’embassament d’Oliana, el qual té una capacitat de 101,1hm³. Més avall de la presa i havent passat el poble d’Oliana, es torna a aturar a l’embassament de Rialb, amb una capacitat de 403,6hm³.

Aigües avall, el Segre travessa els pobles de Ponts i Artesa de Segre. Abans d’arribar a Camarassa rep les aigües fredes i cristal·lines del Noguera Pallaresa, amb un cabal mitjà de 20m³/s. 

Abans d’arribar a Balaguer, el riu torna a veure’s frenat per l’embassament de Sant Llorenç de Montgai, i tot seguit s’endinsa al comarca de Segrià, on rep les aigües del Noguera Ribagorçana, el qual aporta un cabal de 15m³/s.

El Segre arriba a la ciutat de Lleida amb un cabal aproximat d’uns 65m³/s, la major part del qual es deriva cap al canal de Serós a traves de la presa de la Mitjana.

En el Baix Segrià el riu passa per Torres de Segre i Serós, i rep per una banda l’aigua de retorn de la central de Serós, i per l’altra l’entrada del riu Cinca. Aquestes dues aportacions fan créixer el cabal del riu fins a uns 200m³/s, i és a la població de Mequinensa on el Segre desemboca al riu Ebre, a la cua del pantà de Ribaroja.

A més dels principals rius anomenats anteriorment, al Segre també hi desemboquen per la vessant dreta els rius Carol (30km), Valira (44km), i Rialp (30km), i per la vessant esquerra i amb menys aportació de cabal els rius La Vansa (18km), Llobregós (41km), Cervera (67km), Sió (67km) i Corp (73km)

Mapa 1.1. Localització conca riu Segre

conca riu segre.JPG

Mapa de localització de la conca del riu Segre (Baraut Plarromaní, 2009)

Inici  

 

2 - Climatologia 

El riu Segre constitueix el nexe d’unió entre el Pirineu i l’Ebre. A causa de la seva llunyania respecte la influència marítima, el Segre es caracteritza per tenir una climatologia marcada per una insolació elevada i una pluviometria escassa. Durant el seu recorregut té oscil·lacions de temperatura molt diferents, degut a la gran diferència de cota des del seu naixement al Pirineu francès (2.800m) fins a la desembocadura a l’Ebre a l’alçada de Mequinensa (71m); el relleu del recorregut del riu va des del típic d’alta muntanya del Pirineu fins al terreny completament pla de la plana de Lleida.

La precipitació mitjana de la conca del Segre és de 814 mm/any, variant entre 1159 mm/any al Pirineu, i 289 mm/any a la desembocadura. Les precipitacions més abundants es registren a la primavera i la tardor, mentre que l’hivern i l’estiu són èpoques de menors pluges. Per tant es tracta d’un règim de tendència mediterrània amb una certa continentalització.

La temperatura mitjana anual varia de -5ºC a la capçalera fins 14,7ºC al seu tram final. Les temperatures més elevades es donen al juliol i agost, i les més baixes al gener. A causa d’aquesta oscil·lació de temperatures, a les parts altes de la conca les precipitacions es produeixen en forma de neu.

Mapa 2.1. Precipitació conca riu Segre            Mapa 2.2. Temperatura conca riu Segre

precipitació anual         temperatura anual    

Precipitació i temperatura mitja anual a la conca del riu Segre (Baraut Plarromaní, 2009)

Inici   

 

 

3 - Litologia

Gràcies a la gran extensió del seu recorregut, el Segre travessa un alt nombre de materials i roques diferents:

A la capçalera (Alta Cerdanya francesa) hi predominen els materials silícics, de caràcter àcid i de baixa solubilitat. Seguint el seu recorregut pel Pirineu, s’hi troben els materials silícics alternats amb franges de naturalesa calcària fins passada la Seu d’Urgell. A partir d’aquest punt el riu flueix per la zona Prepirinenca oriental, on hi predominen els terrenys calcaris de confluència salada (descarbonatada). Seguidament i fins a la desembocadura a l’Ebre, el Segre arriba a la plana de Lleida, on els materials són calcaris carbonatats amb esporàdiques zones de guix.

Mapa 3.1. Litologica de la conca del riu Segre

Litologia

Mapa litològic de la conca del riu Segre (Baraut Plarromaní, 2009)

Inici   

 

4 - Hidrologia

Els valors dels cabals mitjos mensuals i anuals del riu Segre en diferents punts del seu recorregut es recullen a la  taula 4.1. Es pot observar una important oscil·lació entre mesos, degut a que durant l’hivern (gener-febrer), la pluviometria és molt minsa i la major part de l’aigua que cau ho fa en forma de neu, mentre que els mesos posteriors i a l’arribada de la primavera (maig-juny), el desgel fa que el cabal creixi fins al seu màxim. Passat aquest període, i amb l’arribada de les calors de l’estiu (juliol-agost-setembre), l’escassa pluviometria fa que el riu transporti el seu cabal mínim anual. Posteriorment i amb l’entrada a la tardor (octubre-novembre), el cabal es veu incrementat amb l'increment de plujes.

Taula 4.1. Règim Hidrològic del Riu Segre

Taula hidrologica

Cabals mitjos mensuals i mitjos anuals de les estacions d’aforament del riu Segre (CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE, 2009)

 Taula 4.2. Cabals mitjos anuals

canals mitjos anuals

 Gràfica dels cabals mitjos anuals de les estacions d'aforament del riu Segre (font dades CHE 2009)

Règim hidrològic natural del Riu Segre

El riu Segre té un regim hidrològic natural de tipus nival, de transició a nivo-pluvial.

D’acord amb les sèries de cabals restituïdes a règim natural, corresponents als anys 1940-41 a 1985-86,  el cabal mig es situaria a 107m3/s. Les mínimes aportacions es donen en els mesos freds, com a conseqüència de la retenció en forma de neu i gel i de la precipitació que cau a la conca mitjana i alta durant aquella època.

En règim regulat, els mínims es donen a l’estiu, pels usos de l’aigua de caràcter consumptiu existents, i el cabal mitjà anual passa a ser de l’ordre dels 80m3/s.

 Taula 4.3. Aportació mensual natural

 Aportació mensual natural  del riu Segre per al  el periíode 1940-41 a 1985-86.

Aportació natural

Font: Confereració  Hidrogràfica de l' Ebre

Inici   

 

 

5 - Infrastructures hidràuliques d'interés al riu Segre i afluents

5.1 - Embassaments

El riu Segre té 8 grans embassamenst construïts la majoria  a mitjans del segle passat, i amb l'intenció de regular el règim de cabals al llarg de l'any per satisfer la demanda d'aigua pel reg, per usos domèstics i industrials, per la producció d'energia elèctrica, i pel control d’inundacions. El següent quadre recull les característiques principals d'aquests embassaments.

 

Taula 5.1 Principals embassaments construits en la conca del riu Segre
Nom Any de construcció Riu o afluent al que pertany Capacitat (hm3) Conca receptora (km2)
1- Escales 1960 Noguera Ribagorçana 152 731

2- Canelles

1965 Noguera Ribagorçana 679 1634
3- Santa Ana 1961 Noguera Ribagorçana 237 1765
4- Talarn 1916 Noguera Pallaresa 205 2056
5- Terradets 1935 Noguera Pallaresa 23 2511
6- Camarasa 1920 Noguera Pallaresa 113 2811
7- Oliana 1958 Segre 101 2336

8- Rialb

1998 Segre 404 2958

Font: Confederació Hidrogràfica de L'Ebre

 

 

Embassaments riu Segre

Font Mapa: Elavoració pròpia.  Imatges: 1- Josep Tomas, 2- Xevi V, 3- Aitor Améztegui, 4- Lluis Gonzalez, 5- Lluis Gonzalez, 6- Hector Blanco de Frutos,  7- Deividelon, 8- eiffel1899

Per més informació dels embassaments, enllaç a la pàgina web de CHE

Inici  

 

 

5.2 - Canals

Sis són els grans canals que deriven el cabal del riu Segre per a reg,  usos domèstics i industrials, i també per a la  producció d'energia hidroelèctrica. Els principals canals de deriviació d'aigua del riu Segre són Aragó i Catalunya, Pinyana, Urgell, Auxiliar d'Urgell, canal de Balaguer, Canal de Serós i el més recent canal de Segarra Garrigues. També es produeix una derivació menys important de cabal cap a petites sèquies, que reguen les parts més properes al riu. Les sèquies que reguen la ribera antiga del municipi de Lleida són: sèquia de Torres i sèquia de Fontanet.

 

Taula 5.2. Canals del riu Segre
Nom Any d'inici Conca receptora (km2) Cabal origen (m3/s) Longitud (km) Superfície reg (ha)
Aragò i Catalunya 1958 1500 36 124 98000
Pinyana 1147 1768 11,7 54 13500
Urgell 1907 7194 33 144 51500
Auxiliar d'Urgell 1948 7194 8 77 23500
Segarra-Garrigues - - 35 84,7 70000

 Font: Confederació Hidrogàfica de l'Ebre

 

Enllaç a la pàgina web de la CHE per ampliar informació sobre els canals

Mapa 5.1. Canals de la conca del riu Segre 

 Mapa canals segre

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i SESGA

Inici   

 

 

6 - Geomorfologia

Distingim dins del curs alt del riu:

 

Els torrents

Petits cursos d’aigua d'elevada inclinació anomenats torrents o barrancs. Recullen l'aigua a l'alta muntanya durant la època de pluges i el desgel, assecant-se fora d'aquests períodes.

En els torrents es distingeixen tres zones: 1-Conca de recepció, la part superior en forma d’embut  i que recull l’aigua, 2-Canal de desguàs per on circula l’aigua ; i 3- Con de dejecció on es dipositen tots els materials arrastrats pel canal de desguàs.

Els ràpids

Aquesta zona del curs alt és similar als  torrents per tenir una  pendent elevada i l’aigua circula a gran velocitat,  però en aquest cas sempre porten aigua.

La força de l’aigua s'enduu la majoria de partícules petites del terra i desplaça les pedres rodant, creant els cants rodats.

La vall fluvial

El darrer tram del curs alt del riu, la vall fluvial, es caracteritza per que la llera té  forma de “V”. Aquest fet és degut a que el fons de vall s'erosiona més ràpidament al rebre l'aigua ràpida carregada de partícules provinent de la part central de la vall.

En aquesta part del riu es troben  grans quantitats de cants rodats, provocats per l’erosió. 

 
6.2 - Curs mig

En aquesta part, el riu ja no té tanta pendent. Tot i així, l’aigua encara té la força suficient com per a transportar els sediments erosionats del curs alt.

Les vessants de les valls es comencen a separar de la llera, d’aquesta manera conforme les aigües van perdent força es van creant les planes al·luvials.

Les planes al·luvials són zones que queden inundades quan hi ha una crescuda del riu, i  on es dipositen sediments. Aquestes zones són conegudes per la seva gran fertilitat ja que la terra es va renovant periòdicament, fent-les molt aptes per conrear-hi.

6.3 - Curs baix

Són les zones pròximes a la desembocadura, amb poca pendent i pràcticament planes. L’aigua circula molt lentament, la qual cosa  provoca que els sediments que s’han transportant des del curs mig sedimentin formant mitjanes,  illes fluvials i meandres

Mitjanes

Les mitjanes són illetes fluvials, de formació més o menys recent, típiques del curs baix del rius madurs. N'hi ha de dues menes: unes estan situades dins del llit del riu (mitjanes laterals i mitjanes centrals) i s'han format per acumulació de sediments fluvials; mentre que les altres (mitjanes marginals) són zones dels marges, isolades, per l'excavació erosiva de braços fluvials secundaris.

La forma i dimensions d'aquests elements fluvials i, fins i tot la seva existència, varia contínuament per causes naturals (riuades, estiatges, migracions laterals de la llera, etc.) o per influències humanes (embassaments, derivació de cabals, extracció d'àrids, canalitzacions, destrucció o substitució de la vegetació natural de ribera, etc...).

Mitjana vista aerea

Meandres

Són grans corbes que forma el riu. Per la part interior de la corba, l'aigua circula a menys velocitat formant  un depòsit de sedimentació en forma de lluna (similar a una platjeta). Per la la part exterior, l'aigua circula a més velocitat  provocant un efecte erosiu sobre la llera.

Els meandres cada vegada es van fent més pronunciats fins que arriba un punt en que desapareix la corba i es forma una illa.

meandres

Mitjanes i meandres del riu Segre, imatges del ICC

Inici   

 

7 - Ecologia fluvial

Els rius són elements vius en continu canvi, estretament lligats als ecosistemes terrestres més propers.

Els ecosistemes de ribera destaquen per ser els més productius i per la seva elevada biodiversitat ,i juguen un paper clau com a corredor biològic entre els diferents  ecosistemes de Catalunya.

La ribera es la franja inundable prop del  riu que va des del curs en aigües baixes (cabal mínim) fins a les zones on arriben les inundacions més importants. Per aquest motiu la vegetació i la fauna que trobem a les riberes està lligada a la presència d’aigua.

Les riberes del Segre són terres fèrtils amb un superficial nivell freàtic que permet l’establiment d’una comunitat vegetal que coneixem amb el nom de bosc de ribera.

El bosc de ribera està format per arbres caducifolis adaptats a passar llargs períodes de temps en condicions d’alta humitat i sobre sòls entollats.

Les espècies més habituals dels boscos de ribera són: l'àlber, el pollancre, l'om i el salze blanc, que formen una espessa vegetació al llarg de les vores del riu amb un sotabosc ric en arbusts i enfiladisses, com l'heura i l'esbarzer.

Aquesta vegetació actua com a zona de transició entre la terra i l’aigua i té la missió d’estabilitzar els marges dels rius, disminuir l’efecte de l’erosió, moderar la temperatura de l’aigua, depurar les aigües freàtiques i oferir refugi i  lloc de cria i repòs per a les especies d’animals característiques d’aquests boscos. 

El riu i la seva ribera  en tota la seva longitud presenten un equilibri dinàmic, en el que les comunitats d’organismes de cada tram estan estretament relacionats per les variables ambientals predominants.

En el tram alt del riu, les aigües són ràpides, fredes  i cristal·lines (amb pocs nutrients dissolts), hi cauen fulles dels espessos boscos que el riu travessa. En aquestes condicions, predominen els macroinvertebrats aquàtics col·lectors i trituradors, éssent poc presents els raspadors i els predadors. Els peixos predominants són els salmònids, com la truita de riu.

En el tram mig de riu, els materials vegetals del riu  són particulats mentre la llera s’eixampla. Els macroinvertebrats més característics són els raspadors seguit dels col·lectors. Els trituradors i predadors no tenen tanta presència. Pel que fa als peixos, predominen els ciprínids com la perca, la carpa o el gardí.

En el tram baix de riu, les aigües són tranquil·les i amb un alt contingut de partícules fines en suspensió, nutrients dissolts, i fitoplàncton. La majoria dels macroinvertebrats presents són els col·lectors, amb una discreta presència dels predadors, i pràcticament nul·la presència dels trituradors i els raspadors. En aquest darrer tram són característics peixos predadors com el silur, el peix gat o el luciperca.


Ecologia fluvial

 

Catàleg de la flora de ribera

Catàleg de la fauna de ribera

 

Inici   

 

 

 


MEDI AMBIENT I HORTA  |  C/ Tallada 32 · 25002 Lleida · Tel: 973 700 455 · mediambient@paeria.cat  |  Desenvolupat per:SemicInternet  |  Avís Legal
Accessibilitat  |  Llegenda de símbols  |  Ajuda'ns a millorar