Esteu aquí: Inici Web del riu Segre El riu al seu pas per Lleida
Accions del document

El riu al seu pas per Lleida

Per suport Darrera modificació 27-06-2012 08:39

 

Informació general
El riu al seu pas per Lleida Punts singulars
Recursos didàctics Propostes lúdiques

 

EL RIU AL SEU PAS PER LLEIDA

Inici   

 

1- Història

    1.1- La relació del riu i la ciutat en les diferents èpoques

    1.2- Les riuades

    1.3- Els oficis

    1.4- Els aplecs

    1.5- Llegendes

    1.6- Els fets

el segre a Lleida
 

 

 

 

1- Història
1.2- Ciutat i riu al llarg del temps

La ciutat de Lleida neix al mig d'una plana al·luvial de terres fèrtils formada pels sediments que el riu ha anat dipositant al llarg del temps. La història de la ciutat es troba vinculada des dels seus inicis amb el riu, el qual li és font de vida i de riquesa. Nombroses matèries primeres per la vida dels primers pobladors són extretes de la seva ribera: llenya per escalfar-se, fruits, llavors, pesca i  caça, herbes remeieres, materials per la construcció de les primeres cases,   etc...

 

Ibers (Iltirta o Iltirda de les darreries del segle V a.C. fins al segle II a.C)

Lleida, capital dels ilergetes de nom Iltrida o Iltrirta, era un poblet emmurellat a dalt de la Roca Sobirana (on actualment es troba la Seu Vella). L'extens territori circumdant comptava amb  4 rius: el Segre, el Cinca i les Nogueres (la Pallaresa i la Ribagorçana), a la ribera dels quals es cultivava cereal i llegums com blat,  mill, ordi, civada, llenties, faves i pèsols, i amb ramaderia, amb cabres i ovelles principalment. També es troben evidències d'activitat pesquera en aquesta època (hams i pesos a les riberes dels rius).

En quant a comunicació, el vial fluvial Ebre-Segre era una important via de transport que aprofità influències colonials.

Arribada dels romans a Catalunya (segle II a.C. fins al segle I a.C)

Tot i que la majoria dels pobles íbers del territori es va adaptar a la dominació romana, poques poblacions, com és el cas dels Ilergets (Lleida), es van revoltar.

Durant la guerra entre els íbers i els romans, el riu Segre va donar més d'un mal de cap al propi Juli Cèsar. L'any 49 a.C. una riuada va destruir 2 ponts provisionals de fusta que l'exèrcit romà havia construït per poder conquerir la ciutat de Lleida. L'exèrcit romà quedà dividit en 2 parts i la conquesta de la ciutat es retardà.

Romans (Ilerda del segle II a.C. al segle V)

El riu Segre continua essent per als romans una principal via de comunicació i comerç amb altres ciutats i una font d'alimentació per als natius de la ciutat.

El pont era un pas obligat que Roma havia de fer per a l'expansió del seu territori. L'any 47 a.C. apareix la primera menció de que el pont ja s'havia construït en les memòries del propi Julio Cèsar.

Les tèrmes públiques: una institució fonamental en la societat romana, també van ser presents a Lleida, construïdes a prop de l'antiga llera del riu Noguerola i del Segre, per la captació i evaquació de les aigües. Van ser construïdes amb tota probabilitat durant l'útim terç del segre l d.C. (70-100 d.C.) i encara se'n poden observar restes al carrer Cadernal Remolins.

Visita de les antigues termes romanes de Lleida en 3D

Els primers recs al Segrià, es creu que són de l'època romana, tot i que, els ilergetes ja aprofitaven les aigües dels rius per al reg.

Els visigots (Del segle V a l'any 720)

Durant aquesta època la ciutat de Lleida pateix un període de decadència en el que hi ha molt poca informació. Tot hi això es tenen evidències que el riu Segre va seguir sent una via de transport i comerç i una font d'aliment per als pobladors de la ciutat.

Els musulmans (De l'any 720 al 1149)

Lleida, per la seva situació geogràfica i per les vies de comunicació (entre elles el riu Segre), continua sent una ciutat d'importantíssim valor per als musulmants.

Milloren les tècniques de rec romanes i dissenyen la sèquia de Fontanet, la sèquia d'Alcarràs i part del recorregut de l'actual sèquia major o de Pinyana. Es coneix molt poc sobre el model de gestió d'aquesta xarxa hidràulica, però sí que és remarcable el pes de l'administració pública en la societat musulmana. 

La construcció d'aquestes sèquies va permetre regar zones semi-àrides i transformar-les en hortes productives. Va ser el primer pas d'una transformació del paisatge tal com és avui en dia.

Feudals

 

Durant l'edat mitjana es defineixen les bases sobre les quals es configurarà el sistema hidràulic d'aquesta zona que ha arribat fins avui. A partir de la conquesta cristiana de la ciutat, l'any 1149, profundes transformacions acaben afectant l'antiga organització musulmana. Les fonts feudals del segle XII adopten el concepte de cavasèquia, que feia referència a un càrrec públic que tindria com a missió el bon govern de la sèquia.

Durant aquesta època augmenta considerablement la zona de regadiu de les terres de Lleida, tot ampliant les sèquies de Fontanet i Torres, i construint nous braçals al canal de Pinyana: la sèquia de Cap, la sèquia Primera i la sèquia Segona.

A l'entorn de les principals sèquies es posen en funcionament importants infrastructures hidràuliques com els molins (Moli de Sant Anastasi, Moli de Cervià) o les adoberies.

D'aquest moment tenim les primeres referències de la baixada de rais de fusta pel riu i de l'existència de serradores que alimentaven una important indústria de fusta. També es té constància de l'existència de pescadors fluvials i de passos de barca.

 

Època moderna

El constant creixement de la ciutat de Lleida es veu cada cop més afectat  per les riuades periòdiques, causant la constant  restauració del pont, l'habilitació de palanques, o la instal·lació de  passos de barca.

Per protegir la ciutat de les riuades, s'opta per construir un mur de contenció, a finals del segle XVIII amb l'arribada de Luís Blondel, polític del corregiment de Lleida, s'empren definitivament l'obra de construcció d'un mur que s'esteneia 500 m aigües avall des del pont Major (pont vell)  i va trigar dos anys en acabar-se. Una vegada finalitzat el mur el van anomenar la Banqueta. A partir del segle XIX, la Banqueta va passar a dir-se Avinguda Blondel en commemoració al marqués de Blondel.

En el mateix període, (finals segle XVIII), es construiex el dipòsit del pla de l'aigua que permet als ciutadans disposar d'aigua potable, la qual havien d'anar a buscar a les fonts monumentals que es trobaven distribuides per la ciutat.

Època contemporànea

A principis del segle XX, a Lleida es construiex el canal de Seròs i l'assut de la Mitjana per derivar l'aigua del riu a l'esmentat canal per tal de conduir l'aigua a la Central Hidroelèctrica de Seròs i així produir electricitat.

La construcció de l'assut de la Mitjana, juntament amb la regulació dels cabals aigües amunt condiciona la consolidació del bosc de ribera de la Mitjana.

D'altra banda  la construcció del canal de Serós va permetre que els regants de la sèquia de Torres rebessin l'aigua suficient per regar les seves terres.

L'any 1944 es va inaugurar el pont "vell" al mateix punt on hi havien hagut successivament diferents estructures.

Amb l'arribada de la industrialització i sobretot durant la segona meitat del segle XX, les riberes van anar perdent protagonisme, van anar desapareixent els oficis estretament lligats al riu i es van abandonar les ribes.

Època  actual

L'Ajuntament de Lleida va empendre tasques de recuperació d'espais naturals de ribera del municipi d'alt valor ecològic com el Parc de la Mitjana i els aiguamolls de Rufea, els quals estaven abandonats. Es va fer una restauració ecològica i una recuperació paisatgística que van permetre recuperar les comunitats naturals pròpies de la zona i també els valors socials i culturals.

L'any 1996 es va fer una reordenació del riu Segre al seu pas per la ciutat, construint-se el Parc Fluvial del Segre. Es va canalitzar i enjardinar la zona urbana del riu, i es va construir un mur al marge esquerre del riu (Cap-Pont).

Actualment Lleida compta amb 6 ponts i 4 passarel·les que permeten l'accés de la població a les 2 ribes del riu.

L'any 1997 van començar les obres de restauració de l'edifici del Molí de Sant Anastasi que van finalitzar l'any 2008 i actualment és una de les seus del Museu de l'Aigua de Lleida, conservant encara tota la seva maquinària.

Una altra construcció actual destacable vinculada amb el riu és la depuradora d'aigües residuals de Lleida, en funcionament des de l'any 1994, i la qual es va ampliar l'any 2010. Aquesta infrastructura depura les aigües residuals de la ciutat que arriben a través d'un col·lector subterrani, abans de abocar-se al riu al sud del municipi.

En l'actualitat es continua amb l'extracció de graves i arenes en diferents punts de la llera del riu.

mapa riu-lleida

Vista aèria del Segre al seu pas per Lleida 

Blau: Parc natural del Segre

Roig: La Mitjana

 

 

Inici  

 Inici   

Fons:

Els primers pobladors.

Ibers (Iltrita o Iltrida de les darreries del segle V a.C. fins al segle II a.C:)

http://xtec.net/recursos/socials/ibers/index.htm

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/01ilergetes.html

Arribada dels romans a Catalunya (segle II a.C. fins al segle I a.C)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/romans.html

HIJOS BITRIAN, F.J.;(1999).El rio Segre en Lleida, Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, nº 47 Vol.II

Romans (Ilerda Del segle II a.C. al segle V.)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/02romans.html

http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20051213/03.htm

http://www.paeria.es/arqueologia/rv/indexrv.htm

http://www.paeria.es/arqueologia/articles/article12.htm

SOL, R.; TORRES, C.; (1993). El Pont de Lleida, una  historia d’imatges. Lleida: Dilagro S.A

ARGILÉS I ALUJA, M. Caterina.; Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d'obra de la seu. Lleida: Servei de Publicacions Universitat de Lleida, TESITEX, S.L.

Els visigots (Del segle V a l'any 720)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/03visigots.html

Àrabs Medina Larida (De l'any 720 al 1149)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/04arabs.html

ERITJA, X. (2006). Records d'un rec urbà : la sèquia de Fontanet i el molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta. Lleida: l'Institut Municipal d'Acció Cultural : l'Ajuntament

VICEDO, E.; ALDOMÀ, I.; ERITJA, X.; FEIXA, C.; FOMS, J.; GONZALEZ, J.; MARTÍNEZ, J.M.; MORELL, R.; BOIXADERA, J. (2006). Els Canals de Pinyana i Fontanet : l'aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida: Pagès

TORRES GRAELL, M.C.; SOL i CLOT, R. (1974). Historia de un canal : 1147/1974. Lleida

Època feudal

TORRES GRAELL, M.C.; SOL i CLOT, R. (1974). Historia de un canal : 1147/1974. Lleida  

PANADÉS i MARSELLÉS, I.; ESCOLÀ i PONS, M. (1990). La Sèquia de Torres i el regatge al Baix Segre. Torres de Segre: l’Ateneu

ERITJA, X. (2006). Records d'un rec urbà : la sèquia de Fontanet i el molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta. Lleida: l'Institut Municipal d'Acció Cultural : l'Ajuntament.

Epoca moderna

HIJOS BITRIAN, F.J.;(1999). El rio Segre en Lleida, Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, nº 47 Vol.II

SOL, R.; TORRES, C.; (1993). El Pont de Lleida, una  historia d’imatges. Lleida: Dilagro S.A

http://cultura.paeria.es/ca/patrimonindustrial/museuAigua/index.aspx


 

 

 

 

 

1.2- Les riuades

Les riuades són un fenòmen cíclic, provocat quan gran quantitat de pluja cau de forma concentrada en el temps a diferents punts de la conca, de manera que  la llera  no pot canalitzar tot el cabal que li arriba, i es desborda.

El control del nivell dels embassaments aigües amunt (Oliana, Canelles, Sant Antoni, Camarasa....) ,  així com la canalització del riu  juguen  un paper fonamental en la previsió de les inundacions i en evitar-les en molts casos.

No obstant al llarg dels anys Lleida s'ha vist afectada per nombroses riuades. El quadre 1.2.1 recull les riuades de les que es disposa informació.

 Placa identificativa riuada

Placa situada als camps elisis

Font: UdL

 

Any de la riuada m3/s Quadre 1.2.1 Principals riuades a Lleida
49 a.C.   Es va endur 2 ponts provisionals construits per  les tropes de Juli Cèsar, per a la conquesta de les terres de ponent.
1162   Va destruir l'hospital per a pobres i peregrins que va ser fundat pel ciutadà Nicolau al 1156.
1170   Destruex el pont Major (l'únic construit  a nivell d'on es ara l'estatua d'Indívil i Mandoni)
1306   Cap desperfecte.
1327   Destrueix el pont.
Hivern 1328   Destrueix el pont.
Setembre 1340  

Desperfectes al pont.

1372   Va caure la "pila del Pont Major".
7 Juny 1373   Desperfectes al pont.
Octubre 1379   Destrueix 2 arcades del pont.
1418    
1429   Desperfectes a 1 pilar del pont.
1442   Provoca danys al monestir Agustí de Santa Maria d'Horta, al marge esquerre del riu.
1450    
3 octubre 1452   L'avinguda va cobrir dos arcs del pont major, va destruir 40 cases del raval del marge esquerre, va provocar la fugida del monjos trinitaris del seu convent i es va endur tot el material d'obra del nou hospital.
1469   Desperfectes a una arcada i al portal del pont.
1587   Danys a les cases del Carrer Major.
19 maig 1597   Cauen uns pilars i 2 arcades del pont major, així com la caseta del ponter.
8 novembre 1617   Amb una durada de 5 dies, van quedar inundades les zones baixes del marge esquerre del riu i l'arraval. Van quedar derruïdes un nombre indeterminat de cases i 1 pilar i 2 arcades.
1726   Cauen 2 pilars i 3 arcades del pont major.
8 octubre 1787   Una  gran crescuda del riu va provoca que es desallotgès un gran nombre de cases del carrer Major com l'hostal de Sant Francesc i el portal de la Barca, també van quedar inundades les hortes del marge esquerre.
Tardor 1817   Desperfectes al pont.
6 gener 1826   Dany al mur de contenció d'aigües amunt del pont Major.
24 maig 1853   El bisbe va acullir a casa seva als damnificats per l'avinguda. Es va produir danys a les instal·lacions militars del cap del pont.
25 juny 1866   Destruiex la meitat del pont Major (els 3 arcs més propres a la riba de Blondel) que és substituïda per una passarel·la de fusta provisional que es conserva fins a 1875, quan es va substituir per una de ferro.
21,22,23 octubre 1907 5200 Va ser la primera crescuda avaluada. Es va endur la passarel·la de ferro, van haver danys de tipus urbanístic, destrosses a les residències i indústries, tot i això, les obres realitzades anteriorment van evitar danys majors.
1937 3600  
1966   Cap desperfecte al pont.
1982 3600 Cap desperfecte al pont.

Fonts:

Font: HIJOS BITRIAN, F.J.;(1999). El rio Segre en Lleida, Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, nº 47 Vol.II

Font: SOL, R.; TORRES, C.; (1993). El Pont de Lleida, una  historia d’imatges. Lleida: Dilagro S.A

Font: PASSOLA i TEJEDOR, A.;(1995). Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias, Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia

Inici   

  
 

1.3- Els oficis
El riu, una forma de viure

Fins a mitjans del segle XX, el riu Segre estava molt lligat a la vida del lleidatans, els quals aprofitaven al màxim els recursos que els hi donava.

A les ribes del nostre riu es realitzaven tot tipus d’activitats econòmiques relacionades directa o indirectament amb el riu, la majoria de les quals avui en dia han desaparegut. Podeu consultar un recull d'elles en aquest enllaç.

inici   

 

 

 

1.4- Aplecs
L'aplec del cargol

L’aplec del cargol té els seus inicis l’any 1980,  quan prop de 12 penyes van improvisar un aplec de caire informala la llera del riu.

Des d'aleshores l'aplec del caragol ha esdevingut un referent dels esdeveniments  festius-gastronòmics  de ponent. Es realitza el cap de setmana següent a la Festa Major del mes de maig, als Camps Elisis.

En la 31 ª edició de l’aplec, l’any 2010, es van consumir 12 tones de cargols, es van superar 2000.000 visitants i van haver 100 penyes amb 12000 penyistes.

Inici   

 

 

La fira de Sant Miquel

La primera fira de la que es té constància a Lleida  va ser autoritzada per Jaume I el Conqueridor, realitzada el 29 de setembre de 1232, i va durar 10 dies.

La fira es realitzava a l’areny major del riu Segre, que era un terreny espaiós i lliure d’obstacles. Era una fira on es podia adquirir tot tipus animals, fruites de la terra i instruments per batre. A mitjans del segle XIX, la fira es converteix en un lloc de compra i venda de ramaderia.

La Fira l’any 1955 es trasllada als Camps Elisis i es transforma en una exposició de maquinaria agrícola i productes agropecuaris. La Fira de Sant Miquel en l’actualitat és una de les mes importants a nivell estatal.

Inici   

 

 

L'aplec de Butsènit

L’aplec de Butsènit es celebra tradicionalment  el diumenge següent al 8 de setembre.

En temps antics la participació era multitudinària; és té documentació que l’any 1863, van anar al santuari de l’horta uns 8000 fidels vinguts de les comarques del Segrià, les Garrigues i les terres de l’Aragó, per celebrar l'aplec.

L'Aplec consistia en una missa major seguit de jocs i  ball de  sardanes. A continuació  es realitzava un dinar de germanor als voltants de l’ermita i prop del riu Segre. Finalment es resava un rosari al santuari i entre presses i cants tothom tornava cap a casa.

Avui l‘aplec encara manté viva la  tradició per a tots aquells que volen gaudir de la festa a l’horta lleidatana.

Inici   

 

 

L'apec de Grenyana

L'aplec de Grenyana es celebra al voltants de l'ermita situada al marge esquerre del riu Segre vora les comportes de la Canadenca.

De fet es celebraven dos aplecs, el primer tenia lloc el dia 25 de març i l’altre  el segon diumenge desprès del dia 8 de setembre.

Avui, l’aplec té una durada de tres dies, amb actes esportius, culturals, festius i religiosos, amb una missa major, en honor de la Verge.

Inici   

 

 

1.5- Llegendes
La cofraria dels cavallers i gentilhomes de la ciutat de Lleida

A partir del segle XI, a la ciutat de Lleida va anar agafant força la confraria dels cavallers i gentilhomes de la ciutat de Lleida.

El dia de Sant Jordi a la plaça de Sant Joan es realitzava un torneig a peu de cavalleries multitudinari.   El penúltim diumenge de carnestoltes es realitzava un altre per a les justes. Una vegada finalitzats els tornejos, a la nit es realitzava una festa.

El camp d’entrenament que utilitzaven els cavallers estava situat a l’Areny de Cappont, a la vora de la sèquia de Torres i posteriorment es va construir un altre a l’altra banda del riu Segre a la vora del convent del Carme.

Inici   

 


 

L'Edat Mitjana, condemnes del riu Segre

Durant l’Edat Mitjana, com a forma de purificació per haver comés algun delicte, es condemnava als culpables a morir ofegats al riu Segre.

Al febrer de 1485 una noia anomenada Valentina Guarner va ser acusada de Bruixa, metzinera e homeiera. Per aquest motiu la van condemnar a morir ofegada al riu davant l’edifici de la Paeria i desprès a ser cremada a l’areny del barri de Cappont. En aquells temps es creia que quan feies morir a un delinqüent ofegat a les aigües i desprès cremat s’expurgava l’ànima del pecador/a i s’esborrava el testimoni del maligne condemnant a la seva ànima a l’oblit.

Inici   

 

 

Salomé, la llegenda d'una morta a mans del Segre

Segons ens conta la llegenda quan Herodes, Herodies i Salomé van marxar de Jerusalem van fer cap a Lleida. Una nit en la que el riu estava gelat, Herodies va tornar a demanar a la seva filla que ballés per a Herodes damunt del gel del riu Sícoris (Segre). Salomé va acceptar la proposició de la seva mare i en posar-se damunt del gel es va trencar i  va caure dins de l’aigua gelada. Les baixes temperatures van fer que el gel es tornés a tancar ràpidament degollant a la jove per el mateix punt on anys abans havia estat degollat Sant Joan Baptista.

Conta la llegenda que per això es va construir l’antiga església de Sant Joan a la vora del riu, allí on va morir Salomé, per honrar a Sant Joan Baptista.

Desprès de la revolució de 1868, es va decidir ampliar la plaça, el que va suposar la destrucció de l’antic temple i la construcció de l'actual encapçalant la nova plaça.

Inici   

 

 

L'home de la tramada

La llegenda de l’home de la tramada (o raier) ens diu que un dia baixava pel Segre amb un rai tot carregat de taulons i bigues. El riu anava amb més cabal del normal, tot i això es va llençar a l’aventura i va decidir baixar cap a Lleida. El cabal va anar augmentat progressivament, i el raier havia de fer esforços sobrehumans per controlar l’embarcació, exposant-se a tot tipus de perills.

El raier que era molt devot a la Mare de Déu , quan ja no li van quedar més forces per seguir lluitant, s’abandonà a ella i deixà la tramada a mercè de les enfurismades aigües. L’embarcació era com una joguina de les ones i només un miracle el podia salvar.

L’home, serè i confiat es va agenollar i amb tota la força dels seus pulmons va exclamar:

---Oh, Verge de Roser, salveu-me, si em convé! Poseu remei al meu abast. Si moro us encomano la meva muller i els meus fills, però si em feu sortir d’aquesta dura prova, jo us prometo de cor que cada dia passaré el rosari amb tots els de casa i seré el més ferm pregador de la vostra devoció predilecta.

Tot just va acabar de dir aquestes paraules una onada terrible alçà la tramada i el raier. L’home ho perdé tot de vista. Quan va obrir els ulls es trobava damunt l’herba d’una mitjana, a la vora del Segre i a no gaire distància de Lleida.

Llavors, amb el cor ple d’agraïments es llevà, sense deturar-se enlloc, va pujar al convent  dels Pares Dominics i va oferir el seu vot a la Mare de Déu del Roser, allí venerada pels lleidatans.

Inici   

 

 

La llegenda de Copa d'Or

L’any 1147, el compte Ermengol VI travessava la Noguera Ribagorçana, per ordre d'en Ramon Berenguer IV, emprendre la conquesta del Segrià i de Lleida.

A mesura que s’anava veient clar que les tropes cristianes arribarien un dia o altre a conquerir la ciutat, una muller de l’alta noblesa amagà dues peces de gran valor al marge esquerre del riu Segre. Aquestes peces mai van ser trobades.

Aquesta llegenda s'explicà de boca en boca durant molts anys per explicar el nom de la  partida  Copa d’Or.

Inici   

 

 

1.6- Fets
Cowboys a Lleida

Durant l’època de la construcció del canal de Seròs i l’assut de les comportes, 1912-1914, es podien veure entre els treballadors una mena de cowboys, a cavall, revòlver i barret seguint l’estil americà. Aquets eren sobrestants canadencs que s’encarregaven de les feines bàsiques de supervisió i mantenir l’ordre. Alguns d’ells havien estat treballant anteriorment en la construcció del canal de Panamà.

 Inici   

 

 

Robinson modern de la Mitjana

L’any 1975 s’instal·la a la zona del parc de la Mitjana una mena de Robinsó modern, ex-llenyataire, ex-miner asturià  retirat per silicosi, tot i que encara era jove. Es deia Jaime i vivia sobre un turonet d’arena en una barraca camuflada i semisoterrada. Disposava d’un hortet, un pou i una bassa, tot envoltat per una mimètica estacada de saulics i canyes que feia invisible el curiós conjunt. Tenia sempre encès un transistor i es desplaçava en bicicleta per Lleida.

La riuada de 1982 no va aconseguir fer fora al Jaime, però els freqüents conflictes amb els veïns de la zona l’obligaren a buscar un nou assentament més tranquil a l’any 1985.

Inici   

 

 

Lo Marraco és viu!!!!

L’any 1982 Lleida va ser devastada per una gran riuada. L’aigua va afectar el magatzem municipal de l’antiga “Nitris”, a la partida de Butsènit, aixopluc i casa del Marraco.

Lleida donà per mort al nostre estimat personatge i fins hi tot sortí a als diaris les melancòliques notícies de comiat. Dies desprès es coneixé la bona noticia: lo Marraco havia sobreviscut, tot i que amb alguns desperfectes. Una columna del magatzem va fer que no anés aigües avall com casi tots els elements del magatzem: carrosses, automòbils i altres elements que van tenir una trista fi.

Inici   

 

 

La tragedia de Butsénit (la Tolla dels ofegats)

És un dels incidents mes tràgics de les nostres terres. L' 11 de setembre de 1921 durant  l’aplec de Butsènit, es van congregar a la banda dreta del riu centenars de persones vingudes de tot el territori.

Durant tot l’aplec els actes van transcorrer amb normalitat, fins que desprès de resar el rosari va arribar el moment de tornar a casa. La gent que vivia al marge dret del riu van anar tornant amb caravana cap a casa i els del marge esquerre ho feien amb la barca de sirga que creuava de Butsènit a Montoliu.

El barquer va nar fent nombrosos viatges, amb molts problemes per evitar que no puges més gent a la barca de la que podia aguantar. Sobre les 7,30 de la tarda, van pujar unes 60 persones tot i l'insistència del barquer de rebaixar el nombre de persones fins al proper viatge.

Quan la barca va començar el viatge van haver unes quantes persones que van pujar a l’embarcació  provocant un moviment brusc de vaivé. El barquer intentant parar aquest moviment es va aturar en una tolla del Segre de 3 m de profunditat. En aquell punt l’embarcació va bolcar, i donat que molts no savien nedar al no tocar els peus a terra  van morir 33 persones.

Avui en dia, aquesta tragèdia encara es recorda a les partides de vora el riu. Davant l'ermita de Butsènit es troba un monument commemoratiu en record a les víctimes d'aquell dia.

Inici   

 

 

El miracle de Grenyana

Caritat Palau, de la Torre Mercadé, ens recorda un fet miraculós: un dia, la riuada del Segre va emportar-se una nena amb el seu bressol. La mare, que va veure el fet, va encomanar-se a la Verge de Grenyana, i la nena va ser salvada del riu. El bressol es va convertir en un vaixell miraculós. Tota la partida va donar gràcies a la Mare de Déu per aquest fet.

Inici   

 

 

Les bruixes del pont del Boc

El Pont de Boc data del segle XVI, i és recordat per haver estat una zona de reunió de bruixes. Josep Lladonosa ens relata en el seu llibre Història de la ciutat de Lleida com, l’any 1627, diverses dones de Lleida foren acusades d’adoradores de Satanàs, en la figura del Boc. L’autor explica que les bruixes es reunien al planell de Gardeny o al riu Femosa, vora Artesa de Lleida, “al pont apel·lat del Boc de Biterna”.

Inici   

 

 

Fonts:

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; CURCO i PUEYO, J.; (1989-1990).Segria, Fets, costums i llegendes. Lleida: Virgili i Pagès

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (2005). El Segrià : un país de llegenda. Lleida: La Mañana

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (2004). 500 històries i llegendes lleidatanes. Lleida: Pagès

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (2000). Llegendes de Ponent. Lleida: Diario la Mañana: Diputació de Lleida : Fecsa-Endesa

CASTILLÓN ZAZUCA, J.; (2002).Histories i llegendes de Lleida. Lleida: Pagès.

CASTILLÓN ZAZUCA, J.; (1992).Historias i lleyendas de Lleida. Lleida: Diario La Mañana.

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (1992). Llegendes lleidatanes. Lleida: Diario  La Mañana

GAYA FUERTES, A.M.; (2008). La Nostra cultura : art, festes, llegendes i tradicions populars a Lleida. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida: Institut de Ciències de l'Educació, 2008.

http://www.aplec.org/

Inici   

 

 

T

2- Medi Natural

El riu a Lleida crea unes condicions microclimàtiques especials al seu entorn, d'humitat, de temperatura, d'insolació, de fluxe de vents, etc. que permet el desenvolupament d'un ecosistema de ribera que contrasta amb les condicions eixutes dels voltants, amb ecosistemes característics de climes semiàrids.

2.1- Vegetació de ribera

La presència del riu a Lleida porta associat el desenvolupament d'una vegetació de ribera, que contrasta fortament amb la vegetació originària de la plana de Lleida, pròpia d'un clima semi-àrid, i la vegetació arvense pròpia dels espais de l'horta. Degut a la presència d'aigua abundant i de sòls fertils i humits, la vegetació de ribera es caracteritza per tenir tota una sèrie d'adaptacions per poder aprofitar al màxim aquesta aigua. Així les fulles dels abres i arbustos són grans i tendres, perquè no han de protegir els estomes per evitar perdre aigua, com fa altres plantes de llocs secs com el timó o el romer, amb les fulles molt més petites i endurides. Al disposar de tanta aigua i nutrients, també creixen molt  ràpidament. Un àlber pot assolir els 15 metres d'alçada i una capçada ben desenvolupada en 10 o 15 anys, mentre que una alzina necessita entre 50 i 100 anys per desenvolupar un bon port. Tanta abundància de nutrients també afavoreix la diversitat, i així el bosc de ribera es caracteritza perquè trobem diferents tipus d'arbres que conformen l'estrat arbori i nombroses lianes i arbustos al sotabosc.

La vegetació de ribera està formada per un ric mosaic d'ambients on destaquen els boscos de ribera, però també hi trobem els canyissars i bogars, els codolars, elts tamarigars, els prats humits, etc, El conjunt de plantes que trobem sovint associades vivint en unes mateixes condicions ecològiques, s'anomena, comunitat vegetal.

La comunitat vegetal predominanat al bosc de ribera de Lleida és la Rubio-Populetum Albae  amb espècies característiques com els salzes (Salix alba, S. Purpurea), xops (Populus nigra, P. Canadiensis), albers (Populus alba), freixes (Fraxinus angustifolia) i verns (Alnus glutinosa), i espècies arbustives com l'esbarzer (Rubus sp.), les lianes  (Humulus lupulus, Hedera helix, Cynanchum acutum..), o el tamariu..

 

 

Catàleg florístic clica aqui per accedir a les fitxes de les espècies més característiques del bosc de  ribera de la Mitjana

Inici   

2.2- Fauna de ribera

L'ambient fluvial és un hàbitat ric i divers per nombroses espècies de fauna que troben refugi i aliment a les bardisses , entre la fullaraca o a les zones amb aigües poc fondes on creixen les plantes aquàtiques. Destaca, per la seva diversitat, la presència d'ocells forestals i d'aus aquàtiques migratòries, així com l'abundància de mamífers, però cal alertar també sobre la degradació de la comunitat faunística més lligada a l'aigua, amb peixos exotics introduits per la pesca, o el declivi continu dels amfibis per la manca d'espais de reproducció adequats.

 AUS:

 Les aus formen el grup faunístic més fàcil d'observar. Moltes són diürnes, són fàcils de veure i les trobem a tots els ambients. A l'ecosistema fluvial destaquen els ocells forestals, més petits i que s'amaguen entre la vegetació, però molt característics com el teixidor (Remiz pendulinus), el rossinyol bord (Cettia cetti), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el picot garser (Dendrocopos major) o el colltort (Jynx torquilla).

Els ocells aquàtics, anàtids, ardeids, ràllids, limícoles i d'altres, les podrem observar surant al mig del riu, o atalaiades a una vora esperant per pescar un peix o capturar algun insecte. Destaquen l'anec coll-verd (Anas platyrhynchos), el cabusset (Tachybaptus ruficollis) el Bernat pescaire (Ardea cinerea), l'Agró Roig (Ardea purpurea), el  Martinet blanc (Egretta garcetta), la gallineta d’aigua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), el blauet (Alcedo atthis), el becadell comú (Gallinago gallinago), la xivita (Tringa ochropus), o el rascló (Rallus aquaticus). Alguns d'ells hi són presents tot l'any però molts d'altres els trobarem especialment a l'hivern quan migren des dels països més freds centroeuropeus, per passar l'època freda en llocs més benignes.

Especialment a l'hivern també podrem observar grans concentracions d'ocells que s'agrupen cap al vespre en els anomenats "dormiders", per tal de passar la nit tots junts i d'aquesta manera, estar més protegits. Així, quan es pon el sol, podrem veure com els arbres de ribera, els canyissars o els marges del riu es van omplint de grans quantitats de corbmarins (Phalacrocorax carbo), tudons (Culumba palumbus),  gavines (Larus ridibundus) o estornells (Sturnus vulgaris)

 PEIXOS:

Els barbs (Barbus graellsii), la madrilla (Chondrostoma toxostoma) i la Carpa (Cyprinus carpio)

 

AMFIBIS I REPTILS:

 

Els amfibis estan patint una forta regressió a tota la plana de Lleida, especialment per la desaparició de punts a d'aigua permanents i de qualitat on poder reproduir-se. És per això que cada vegada és menys freqüent escoltar el rau rau de les granotes o trobar capgrosos creixent en una tolla. A les basses marginals que no estan connectades amb el riu, perquè els peixos es mengen els ous i els capgrosos dels amfibis, podem trobar la granota comuna (Rana perezi),  Gripau d’esperons (Pelobates cultripes).

També podrem observar els rèptils més lligats als ambients de ribera com la  Serp d’aigua (Natrix maura) o la serp verda (Malpolon monspessulanus) i també, sovint prenent el sol a les pedres del costat de l'aigua, la tortuga d'aigua (Mauremis leprosa) que cal no confondre amb la cada vegada més abundant tortuga de florida (Trachemys scripta), que és una tortuga exòtica amb gran capacitat d'adaptació i desplaça a la tortuga autòctona, que s'escapa de la captivitat o és alliberada per les persones que l'han tingut a casa com a mascota.

MAMIFERS:

Els mamífers son un grup faunístic difícil d'observar perque tenen hàbits nocturns i sovint no surten fins que és fos, i a més s'aparten dels indrets amb molta freqüentació. No és difícil, però, poder observar els rastres que deixen al seu pas: petjades, excrements, restes de menjar, caus o furgades es troben fàcilment al voltant del riu on acudeixen a la recerca de menjar, aigua o com a corredor de pas de dispersió entre les àrees de cria i descans i les d'alimentació.

El riu Segre és un bon corredor territorial pel que circula la Guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), el senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta) o la llúdriga (Lutra lutra).  Els boscos de ribera de Lleida també són un bon espai on s'amaguen nombroses espècies de ratpenats que utilitzen els forats i les cavitats dels arbres més grans per protegir-se i surten a la nit a la caça dels insectes que sempre són abundants a les zones amb aigua.

 

Catàleg faunístic clica aquí per accedir a les fixtes de les espècies més característiques del bosc de ribera de la Mitjana

Inici   

2.3- Bolets de ribera

La elevada humitat i abundància de troncs i branques mortes i fullaraca fan que el bosc de ribera sigui un ecosistema ric en fongs. Els fongs son majoritàriament saprofítics i es nodreixen de la matèria orgànica morta intervenint en el procés de descomposició i afavorint que els nutrients tornin al sòl i estiguin de nou disponibles per les plantes, pel seu creixement. Els boscos de ribera no són especialment coneguts pels boletaires, excepte per ser l'indret on tradicionamelment s'han collit els "bolets de xop" o les gírgoles. Però, segons les prospeccions del grup de micologia de l'IEI, es poden trobar més de 120 espècies diferents, entre les que hi ha espècies com la Guita de bruixa o el bolet de tinta.

 

Catàleg de bolets  clica aquí per accedir a les fixtes de les espècies més característiques del bosc de ribera de la Mitjana

Inici   

 

 

 

 

 

 


MEDI AMBIENT I HORTA  |  C/ Tallada 32 · 25002 Lleida · Tel: 973 700 455 · mediambient@paeria.cat  |  Desenvolupat per:SemicInternet  |  Avís Legal
Accessibilitat  |  Llegenda de símbols  |  Ajuda'ns a millorar